 |
| Albert Aulines A/e: ulines@gmail.com Web: www.aadgirona.org/ |
Prehistoriador i llicenciat en Història (2000).
L’any 1998 es va integrar a l’Associació Arqueològica de Girona –el centre d’estudis que l'any 1972 va posar al descobert els orígens humans de Catalunya–. Des d’aquell 1998 investiga i divulga l’origen i evolució cultural de l’espècie humana a la bioregió de Girona.
Ha contribuït a la localització i estudi de diversos jaciments arqueològics: Domeny (1999 i 2012), El Terme (1999), Balma de la Xemeneia (2001), Pla de La Jueria (2002), Turó de la Bateria (2006), Pla d’en Serra (2008) i cova ‘Bauma d’en Noguer’ 2009.
Ha aproximat la prehistòria a tots els interessats en aquesta temàtica a través de tallers didàctics a les escoles, visites guiades a jaciments arqueològics, articles d’opinió a la premsa i a revistes especialitzades, llibres, xarxes telemàtiques i ràdio.
També és el coordinador la revista Quadern de Prehistòria Catalana; coeditor del programa radiofònic Pedra a pedra. Escolta la prehistòria i coautor, amb Joan Abad, de quatre llibres: Arrels profundes. Fragments del passat prehistòric de les comarques gironines (2007); Jaciment arqueològic Balma de la Xemeneia (2010); El primer capítol de la història de Catalunya (2010); Vivim sobre antics vestigis. Novetats sobre els orígens humans a la Bioregió de Girona (2014).
L’any 1998 es va integrar a l’Associació Arqueològica de Girona –el centre d’estudis que l'any 1972 va posar al descobert els orígens humans de Catalunya–. Des d’aquell 1998 investiga i divulga l’origen i evolució cultural de l’espècie humana a la bioregió de Girona.
Ha contribuït a la localització i estudi de diversos jaciments arqueològics: Domeny (1999 i 2012), El Terme (1999), Balma de la Xemeneia (2001), Pla de La Jueria (2002), Turó de la Bateria (2006), Pla d’en Serra (2008) i cova ‘Bauma d’en Noguer’ 2009.
Ha aproximat la prehistòria a tots els interessats en aquesta temàtica a través de tallers didàctics a les escoles, visites guiades a jaciments arqueològics, articles d’opinió a la premsa i a revistes especialitzades, llibres, xarxes telemàtiques i ràdio.
També és el coordinador la revista Quadern de Prehistòria Catalana; coeditor del programa radiofònic Pedra a pedra. Escolta la prehistòria i coautor, amb Joan Abad, de quatre llibres: Arrels profundes. Fragments del passat prehistòric de les comarques gironines (2007); Jaciment arqueològic Balma de la Xemeneia (2010); El primer capítol de la història de Catalunya (2010); Vivim sobre antics vestigis. Novetats sobre els orígens humans a la Bioregió de Girona (2014).
Pere Castanyer
 |
| Pere Castanyer A/e: pcastanyer@gencat.cat |
Nascut a Sant Privat d’en Bas (la Garrotxa) l'any 1961.
Doctor en Història Antiga i Arqueologia amb la tesi “La vil·la romana de Vilauba. Un exemple de l’ocupació i explotació romana del territori a la comarca del Pla de l’Estany” (Universitat de Girona, 1999). D’ençà l’any 1990 és arqueòleg-conservador del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries.
És co-director de diferents projectes de recerca arqueològica dedicats al l’estudi del món rural d’època romana, que ha comportat diverses campanyes de prospecció i intervenció arqueològica a diversos jaciments de les comarques de Girona. Les actuacions més rellevants són la co-direcció dels treballs de recerca arqueològica realitzats a la vil·la romana de Vilauba (Pla de l’Estany) des de l’any 1985 i la co-direcció dels treballs a la bòbila romana d’Ermedàs (Pla de l’Estany) des de l’any 1999.
És co-autor diversos llibres així com també de nombrosos articles en revistes nacionals i internacionals. D’entre aquests destaquem: Ceràmiques comunes i de producció local d'època romana. I. Materials augustals i alto-imperials a les comarques orientals de Girona (1990); El món rural romà a Catalunya. L'exemple de les comarques nord-orientals (1995); Vilauba. Descobrim una vil·la romana (2007).
Alfons Díaz
Llicenciat en Història per la Universitat de Girona i va adquirir la suficiència investigadora amb la realització del Màster d’Arqueologia per la mateixa universitat, l’any 2012.
És membre del Centre de Recerques Arqueològiques (CRA) i la seva dedicació està encarada vers la investigació científica i la difusió del patrimoni cultural. Pel que fa a la primera, ha treballat com a arqueòleg professional en diversos jaciments arqueològics a Catalunya i a la resta d’Espanya. És director d’un projecte innovador en l’estudi dels orígens humans a la comarca del Pla de l’Estany, concretament en l’Estudi de la dinàmica cultural de les estacions en superfície del Pleistocè Superior, i col·laborador en diversos projectes arqueològics. Quan a la divulgació cultural, aproxima l’arqueologia a la societat civil, per mitjà de la coordinació del Cicle de Conferències d’Actualitat Arqueològica a les Comarques Gironines, entre d’altres, i a centres d’ensenyament interessats en la temàtica per mitjà de visites guiades i tallers d’arqueologia per a escolars.
Per últim, ha publicat diversos articles en solitari i en col·laboració en revistes especialitzades, tant en l’àmbit arqueològic com en l’àmbit del patrimoni local de Caldes de Malavella.
Andrea Ferrer
Doctor en Història Antiga i Arqueologia amb la tesi “La vil·la romana de Vilauba. Un exemple de l’ocupació i explotació romana del territori a la comarca del Pla de l’Estany” (Universitat de Girona, 1999). D’ençà l’any 1990 és arqueòleg-conservador del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries.
És co-director de diferents projectes de recerca arqueològica dedicats al l’estudi del món rural d’època romana, que ha comportat diverses campanyes de prospecció i intervenció arqueològica a diversos jaciments de les comarques de Girona. Les actuacions més rellevants són la co-direcció dels treballs de recerca arqueològica realitzats a la vil·la romana de Vilauba (Pla de l’Estany) des de l’any 1985 i la co-direcció dels treballs a la bòbila romana d’Ermedàs (Pla de l’Estany) des de l’any 1999.
És co-autor diversos llibres així com també de nombrosos articles en revistes nacionals i internacionals. D’entre aquests destaquem: Ceràmiques comunes i de producció local d'època romana. I. Materials augustals i alto-imperials a les comarques orientals de Girona (1990); El món rural romà a Catalunya. L'exemple de les comarques nord-orientals (1995); Vilauba. Descobrim una vil·la romana (2007).
Alfons Díaz
 |
| Alfons Díaz A/e: alfons.diaz.diaz@gmail.com |
Llicenciat en Història per la Universitat de Girona i va adquirir la suficiència investigadora amb la realització del Màster d’Arqueologia per la mateixa universitat, l’any 2012.
És membre del Centre de Recerques Arqueològiques (CRA) i la seva dedicació està encarada vers la investigació científica i la difusió del patrimoni cultural. Pel que fa a la primera, ha treballat com a arqueòleg professional en diversos jaciments arqueològics a Catalunya i a la resta d’Espanya. És director d’un projecte innovador en l’estudi dels orígens humans a la comarca del Pla de l’Estany, concretament en l’Estudi de la dinàmica cultural de les estacions en superfície del Pleistocè Superior, i col·laborador en diversos projectes arqueològics. Quan a la divulgació cultural, aproxima l’arqueologia a la societat civil, per mitjà de la coordinació del Cicle de Conferències d’Actualitat Arqueològica a les Comarques Gironines, entre d’altres, i a centres d’ensenyament interessats en la temàtica per mitjà de visites guiades i tallers d’arqueologia per a escolars.
Per últim, ha publicat diversos articles en solitari i en col·laboració en revistes especialitzades, tant en l’àmbit arqueològic com en l’àmbit del patrimoni local de Caldes de Malavella.
Andrea Ferrer
 |
| Andrea Ferrer A/e: andreita.ferrer@gmail.com |
Llicenciada en història l’any 2006 per la Universitat
de Girona.
L’any 2008 va realitzar el Màster d’Iniciació a la
recerca en Humanitats: Història, Art, Filosofia, Llengua i Literatura a la
Universitat de Toulouse le Mirail i a la Universitat de Girona. El seu
treball de recerca va ser un estudi de “Els materials de construcció de la
bòbila romana d’Ermedàs (Pla de l’Estany)".
Ha col·laborat en diferents jaciments arqueològics de
les comarques de Girona i actualment combina la co-direcció dels treballs a la
Vil·la romana de Vilauba entre d’altres, amb tasques de documentació al Museu
Arqueològic Comarcal de Banyoles.
Alba Masclans
 |
Alba Masclans
A/e: alba.masc@gmail.com
|
Llicenciada en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (2009) i Màster en Arqueologia Prehistòrica a la mateixa universitat (2010).
Des dels seus primers anys com a estudiant va formar part del comitè editorial de la Revista Estrat Crític i fou cofundadora del col·lectiu Estrat Jove.
Actualment està desenvolupant la tesis doctoral a la Universitat de Girona sota la direcció de Narcís Soler Masferrer, Juan Gibaja i Antoni Palomo. La seva tesi se centra en les destrals, aixes i aixades de pedra polida de l’Horitzó Neolític dels Sepulcres de Fosa a Catalunya. Estudia els procediments tècnics que van configurar aquest tipus d’artefacte, així com els seus usos en el passat.
Actualment està desenvolupant la tesis doctoral a la Universitat de Girona sota la direcció de Narcís Soler Masferrer, Juan Gibaja i Antoni Palomo. La seva tesi se centra en les destrals, aixes i aixades de pedra polida de l’Horitzó Neolític dels Sepulcres de Fosa a Catalunya. Estudia els procediments tècnics que van configurar aquest tipus d’artefacte, així com els seus usos en el passat.
A banda de col·laborar amb el projecte de l’Arbreda del Departament d’Història de la UdG, també treballa amb el Projecte I+D “Aproximación a las primeras comunidades neolíticas del NE peninsular a través de sus prácticas funerarias”, amb el de “Les comunitats prehistòriques de Formentera. Arqueologia, Patrimoni i Societat” i amb el Laboratori de Tecnologia Prehistòrica de la IMF-CSIC.
Antoni Palomo
 |
| Antoni Palomo A/e: A/e: tpalomo@arqueolitic.com |
Doctor en arqueologia prehistòrica per la UAB. Professor associat de la UAB i director de l'empresa Arqueolític. Ha treballat com a tècnic contractat pel CSIC-IMF de Barcelona, CSIC-CCHS de Madrid y la UAB.
Dissenya i desenvolupa programes de divulgació del coneixement del passat, especialment en relació a la prehistòria. Entre altres llocs on treballa destaca el Parc neolític de La Draga, els museus de Banyoles i el Parc de les Mines Neolítiques de Gavà. Pel que fa als treballs de camp coordina el departament de treballs arqueològics. Entre els treballs realitzats poden destacar: els cementiris de Banyoles, el Castell de Palol de Revardit, el jaciment paleolític del Turó de la Bateria, diversos treballs en la línea del TGV…
Actualment codirigeix el projecte de recerca del jaciment neolític lacustre de la Draga. Treballa en l'estudi de la prehistòria recent. És especialista en estudis de tecnologia lítica i especialment des d'una perspectiva experimental. Entre altres jaciments on ha treballat destaquen: Plansallosa, Can Roqueta, Banys de la Mercè, Serra del Mas Bonet. Autor d’aproximadament 150 articles especialitzats sobre arqueologia i coautor de 6 monografies sobre diversos jaciments.
Dissenya i desenvolupa programes de divulgació del coneixement del passat, especialment en relació a la prehistòria. Entre altres llocs on treballa destaca el Parc neolític de La Draga, els museus de Banyoles i el Parc de les Mines Neolítiques de Gavà. Pel que fa als treballs de camp coordina el departament de treballs arqueològics. Entre els treballs realitzats poden destacar: els cementiris de Banyoles, el Castell de Palol de Revardit, el jaciment paleolític del Turó de la Bateria, diversos treballs en la línea del TGV…
Actualment codirigeix el projecte de recerca del jaciment neolític lacustre de la Draga. Treballa en l'estudi de la prehistòria recent. És especialista en estudis de tecnologia lítica i especialment des d'una perspectiva experimental. Entre altres jaciments on ha treballat destaquen: Plansallosa, Can Roqueta, Banys de la Mercè, Serra del Mas Bonet. Autor d’aproximadament 150 articles especialitzats sobre arqueologia i coautor de 6 monografies sobre diversos jaciments.
 |
Enriqueta Pons
A/e: eponsbrun@gmail.com
|
Arqueòloga, investigadora i conservadora del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona (anys 1975-2012).
Arqueòloga generalista s’ha interessat en temes relacionat amb l’habitació i l’urbanisme, en l’organització de les necròpolis d’incineració i en la tipologia i funcionalitat dels elements que formen la cultura material, en l’arqueologia del treball, arqueologia de l’alimentació, arqueologia de la mort i arqueologia espacial, del Mediterrani nord-occidental, en el període de transició de l’edat del bronze a l’edat del ferro (II i I mil·lenni aC).
Ha dirigit les excavacions de la Fonollera-Torroella de Montgrí (1975-1984); de Puig Castellet-Lloret de Mar (1975-1986); de Puig Alt-Roses (1979-1984); de Mas Castellar de Pontós (1990-2014), del Pi de la Lliura-Vidreres (1999-2007), i coodirecció de la Dou-Sant Esteve (anys 2011-2013, entre altres.
Ha donat cursos de doctorat sobre l’hàbitat i l’habitació a la UdL (1994-1995); a la UAB (5 cursos entre 1992-1999), a la UPB (1999); a Baeza (1995), a Líria (1996); al Museu de Gavà (1998); i un Màster de post–graduat a la University of Buffalo; The Fourth IEMA visiting Scholar Conference World of Sacrifice: Exploring the Past and Present of Gifts for the Gods. April 2011.
Ha participat en nombrosos Congressos, Reunions Científiques i similars de Catalunya, Espanya i Europa.
És autora de més de 256 articles (19 llibres, 68 articles individuals i 120 col·lectius, 5 editor, 12 ressenyes).
Marc Prat
Llicenciat en Història l’any 2013 per la Universitat de Girona. El darrer any ha cursat el Màster d’Iniciació a la Recerca en Humanitats en la mateixa universitat, especialitzant-se en l’itinerari d’arqueologia i presentant el treball “La religió ibèrica en el territori de la Indigècia”.
Ha participat en vàries excavacions arqueològiques a les comarques gironines, abraçant des del paleolític mitjà fins a l’època medieval.
Ha treballat com a becari a l’Arxiu Històric de la Diputació de Girona i com a guia del Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà.
Actualment forma part del projecte “Hàbitat i estructuració territorial d’època ibèrica i primera edat del ferro al Pla de Girona” de la Universitat de Girona, universitat on iniciarà el doctorat.
Marta Santos
Actual coordinadora de la seu del Museu d'Arqueologia de Catalunya– Empúries.
Com arqueòloga i investigadora ha participat en la codirecció d'excavacions i en els projectes de recerca realitzats a les ciutats grega i romana d'Emporion–Emporiae, així com en la programació i realització dels curos Internacionals d'Arqueologia d'Empúries.
Cal destacar la codirecció en les excavacions de les Termes Romanes del Turó de Sant Grau de Caldes de Malavella (1990-1993), la participació com a membre de l'equip tècnic a les excavacions realitzades per part del MAC–Empúries a la ciutat romana de Tusculum (Lazio, Itàlia), en el marc del projecte coordinat per la Escuela Española de Historia y Arqueología a Roma (1995-2000) o la participació en el projecte d'investigació sobre el Peci Grec Arcaic de Cala Sant Vicenç (Mallorca), dirigit des del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (2002-2008).
Altres línies d'investigació dels darrers anys s'han dirigit al'estudi de l'etapa inicial de la presència grega a la península Ibèrica, així com del comerç grec a Occident.
Xavier Terradas
Doctor en Arqueologia per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Actualment és Investigador científic del CSIC, adscrit al Departament d’Arqueologia i Antropologia de la Institució «Milà i Fontanals» de Barcelona. Dins d’aquesta institució, coordina la línia científica «Estabilitat i Canvi social a les societats humanes: caçadors - recol·lectors en transició» (Pla d’actuació estratègica CSIC 2010-2013).
Principals temes de recerca:
- Arqueologia de las societats caçadores - recol·lectores; Estudi dels seus processos econòmics i socials així com de les seves dinàmiques de canvi.
- Gestió dels recursos minerals per part de les societats pre- històriques; Produccions autòctones, desplaçaments de matèries primeres minerals i intercanvis d’instrumental lític al llarg de l’arc mediterrani comprès entre les conques de l’Ebre i el Rhône.
- Desenvolupament tecnològic i variabilitat a partir de l’estudi dels procediments tècnics involucrats en la producció de l’instrumental lític al llarg de la Prehistòria.
Joaquim Tremoleda
Va néixer a Lladó l’any 1962.
És doctor en arqueologia per la Universitat de Girona.
Treballa com a arqueòleg-conservador al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries.
Director de la col·lecció “Guies de Patrimoni Local”, editada per la Diputació de Girona.
Autor i director de la sèrie “L’epigrafia medieval dels comtats gironins”, editada per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona.
Membre de la Junta de l’Institut d’Estudis Empordanesos.
President del Grup de Recerca Arqueològica del Pla de l’Estany.
Membre del consell de redacció de les revistes: Empúries, Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos i Studies on the Rural World in the Roman Period.
Ha participat i participa en diversos projectes de recerca del Ministeri.
Ha dirigit diversos projectes d’excavació: Empúries, Vilauba (Camós), Ermedàs (Cornellà del Terri), La Quintana (Cervià de Ter), La Font del Vilar (Avinyonet de Puigventós), Can Ventura de l’Oller (Santa Perpètua de Mogoda) ...
Ha publicat nombrosos llibres i articles especialitzats sobre l’Empúries grega i romana i sobre la romanització del nord-est català, en revistes nacionals i estrangeres.
També ha realitzat treballs de síntesi històrica i treballs d’història local, com els llibres de Lladó; La Mare de Déu del Mont, la part històrica de l’Atles de l’Alt Empordà, editat per l’Institut Cartogràfic de Catalunya o la part d’Antiga de la Història de l’Alt Empordà i de la Història del Pla de l’Estany, editades per la Diputació de Girona. Ha coordinat l’edició de la Història del Pla de l’Estany; el llibre sobre els 100 anys de la Cooperativa Agrícola de Banyoles o la biografia Moisès Sidrach, passió per la creació artística.
Arqueòloga generalista s’ha interessat en temes relacionat amb l’habitació i l’urbanisme, en l’organització de les necròpolis d’incineració i en la tipologia i funcionalitat dels elements que formen la cultura material, en l’arqueologia del treball, arqueologia de l’alimentació, arqueologia de la mort i arqueologia espacial, del Mediterrani nord-occidental, en el període de transició de l’edat del bronze a l’edat del ferro (II i I mil·lenni aC).
Ha dirigit les excavacions de la Fonollera-Torroella de Montgrí (1975-1984); de Puig Castellet-Lloret de Mar (1975-1986); de Puig Alt-Roses (1979-1984); de Mas Castellar de Pontós (1990-2014), del Pi de la Lliura-Vidreres (1999-2007), i coodirecció de la Dou-Sant Esteve (anys 2011-2013, entre altres.
Ha donat cursos de doctorat sobre l’hàbitat i l’habitació a la UdL (1994-1995); a la UAB (5 cursos entre 1992-1999), a la UPB (1999); a Baeza (1995), a Líria (1996); al Museu de Gavà (1998); i un Màster de post–graduat a la University of Buffalo; The Fourth IEMA visiting Scholar Conference World of Sacrifice: Exploring the Past and Present of Gifts for the Gods. April 2011.
Ha participat en nombrosos Congressos, Reunions Científiques i similars de Catalunya, Espanya i Europa.
És autora de més de 256 articles (19 llibres, 68 articles individuals i 120 col·lectius, 5 editor, 12 ressenyes).
Marc Prat
 |
| Marc Prat A/e: marcpv20@gmail.com |
Ha participat en vàries excavacions arqueològiques a les comarques gironines, abraçant des del paleolític mitjà fins a l’època medieval.
Ha treballat com a becari a l’Arxiu Històric de la Diputació de Girona i com a guia del Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà.
Actualment forma part del projecte “Hàbitat i estructuració territorial d’època ibèrica i primera edat del ferro al Pla de Girona” de la Universitat de Girona, universitat on iniciarà el doctorat.
Marta Santos
 |
| Marta Santos |
Com arqueòloga i investigadora ha participat en la codirecció d'excavacions i en els projectes de recerca realitzats a les ciutats grega i romana d'Emporion–Emporiae, així com en la programació i realització dels curos Internacionals d'Arqueologia d'Empúries.
Cal destacar la codirecció en les excavacions de les Termes Romanes del Turó de Sant Grau de Caldes de Malavella (1990-1993), la participació com a membre de l'equip tècnic a les excavacions realitzades per part del MAC–Empúries a la ciutat romana de Tusculum (Lazio, Itàlia), en el marc del projecte coordinat per la Escuela Española de Historia y Arqueología a Roma (1995-2000) o la participació en el projecte d'investigació sobre el Peci Grec Arcaic de Cala Sant Vicenç (Mallorca), dirigit des del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (2002-2008).
Altres línies d'investigació dels darrers anys s'han dirigit al'estudi de l'etapa inicial de la presència grega a la península Ibèrica, així com del comerç grec a Occident.
Xavier Terradas
 |
| Xavier Terradas A/e: terradas@imf.csic.es csic.academia.edu/XavierTerradas |
Actualment és Investigador científic del CSIC, adscrit al Departament d’Arqueologia i Antropologia de la Institució «Milà i Fontanals» de Barcelona. Dins d’aquesta institució, coordina la línia científica «Estabilitat i Canvi social a les societats humanes: caçadors - recol·lectors en transició» (Pla d’actuació estratègica CSIC 2010-2013).
Principals temes de recerca:
- Arqueologia de las societats caçadores - recol·lectores; Estudi dels seus processos econòmics i socials així com de les seves dinàmiques de canvi.
- Gestió dels recursos minerals per part de les societats pre- històriques; Produccions autòctones, desplaçaments de matèries primeres minerals i intercanvis d’instrumental lític al llarg de l’arc mediterrani comprès entre les conques de l’Ebre i el Rhône.
- Desenvolupament tecnològic i variabilitat a partir de l’estudi dels procediments tècnics involucrats en la producció de l’instrumental lític al llarg de la Prehistòria.
Joaquim Tremoleda
 |
| Joaquim Tremoleda A/e: qtremoleda@gmail.com |
És doctor en arqueologia per la Universitat de Girona.
Treballa com a arqueòleg-conservador al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries.
Director de la col·lecció “Guies de Patrimoni Local”, editada per la Diputació de Girona.
Autor i director de la sèrie “L’epigrafia medieval dels comtats gironins”, editada per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona.
Membre de la Junta de l’Institut d’Estudis Empordanesos.
President del Grup de Recerca Arqueològica del Pla de l’Estany.
Membre del consell de redacció de les revistes: Empúries, Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos i Studies on the Rural World in the Roman Period.
Ha participat i participa en diversos projectes de recerca del Ministeri.
Ha dirigit diversos projectes d’excavació: Empúries, Vilauba (Camós), Ermedàs (Cornellà del Terri), La Quintana (Cervià de Ter), La Font del Vilar (Avinyonet de Puigventós), Can Ventura de l’Oller (Santa Perpètua de Mogoda) ...
Ha publicat nombrosos llibres i articles especialitzats sobre l’Empúries grega i romana i sobre la romanització del nord-est català, en revistes nacionals i estrangeres.
També ha realitzat treballs de síntesi històrica i treballs d’història local, com els llibres de Lladó; La Mare de Déu del Mont, la part històrica de l’Atles de l’Alt Empordà, editat per l’Institut Cartogràfic de Catalunya o la part d’Antiga de la Història de l’Alt Empordà i de la Història del Pla de l’Estany, editades per la Diputació de Girona. Ha coordinat l’edició de la Història del Pla de l’Estany; el llibre sobre els 100 anys de la Cooperativa Agrícola de Banyoles o la biografia Moisès Sidrach, passió per la creació artística.